Descobrint El Camp dels Militars

A tocar d’El Martinet hi ha un espai natural privilegiat que coneixem com El Camp dels Militars.

Les nostres filles i fills hi van sovint, caminant des de l’escola, xerrant, passejant… Vivint així el barri i coneixent l’entorn més proper. Al Camp dels Militars conviuen amb la natura, corren, s’aturen, observen… Es fan seu l’espai, com ha passat amb un turonet que els nens i nenes de 4 anys han batejat amb el nom de Matagallines (en referència al Matagalls, la coneguda muntanya del massís del Montseny).

El coneixes? Et proposem dues rutes per a descobrir-lo en família!

Hem demanat ajuda al grup Salvem el Pla de Reixac-Rocamora-Polvorines, una plataforma veïnal que vol aconseguir que aquest espai natural de 440 hectàrees sigui declarat zona natural protegida.

No ens imaginàvem pas que era taaant gran i taaant bonic! Al facebook trobareu moltes fotografies de racons per descobrir. A la següent imatge veureu com de prop tenim aquest espai verd de l’escola. És una gran sort!

El Javier, un dels promotors de la Plataforma, ens fa dues propostes de rutes, una de curta per fer amb els més petits i una de llarga.

Ruta Curta

Si mireu el primer mapa, podreu identificar fàcilment on s’inicia la ruta gràcies als cercles d’arbres, que amb la vista aèria semble fitxes de dòmino. Si feu aquesta ruta, podreu gaudir d’aquests preciosos paisatges, que ara a la primavera seran camps verds i florits:

Oi que venen ganes d’anar-hi?

Cal que tingueu present que aquesta zona és una àrea privada de caça d’octubre a febrer, per això us recomanem que hi aneu de març a setembre.

Ruta llarga

A part d’aquestes dues rutes, el Javier ens explica que n’hi ha tres més: els torrents de Can Duran, la Dona Morta i Rocamora. Per descobrir-los hem d’anar una mica “a l’aventura” o anar acompanyats per algú que ho conegui bé i sàpiga per on accedir-hi.

Si teniu interès a fer aquestes rutes, contacteu amb la Plataforma a través del facebook i de ben segur que us ajudaran.

Per acabar, i en reconeixement de la feina que fan per a la millora d’aquest espai natural, ens agradaria transmetre-us unes paraules del Javier:

“El Pla de Reixac es un lugar único y realmente precioso que hay que preservar cueste lo que cueste, nosotros estamos plenamente comprometidos en su conservación y no descansaremos hasta que se apruebe el PEIN (Pla d’Espais d’Interés Natural). Mucha gente no lo conoce, por eso creamos Salvem el Pla de Reixac, que con el paso del tiempo ha devenido en una crónica casi diaria de todo lo que acontece en él. Nuestros hijos son su futuro y deben conocerlo y respetarlo, solo así llegarán a quererlo y cuando crezcan serán los garantes y defensores de su integridad”.

Moltes gràcies, al Javier i a la Plataforma, per la vostra feina!!

Visiteu el seu facebook: https://www.facebook.com/Salvem-el-Pla-de-Reixac-Rocamora-Polvorines-1659140690983238/posts/

 

Protegir i salvar el “Camp dels militars”… i molt més!

De la mà del Javier, ens agradaria fer-vos un breu relat dels passos que s’han fet pel que fa a la protecció d’aquest paratge natural.

“En julio de 2015 le pedimos al Ayuntamiento que sacara (las fiestas de) El Rocío del Pla de Reixac e iniciara los trámites para declarar las 440 hectáreas espacio natural protegido”

“En febrero de 2016 el Ayuntamiento aprobó por mayoría en el pleno iniciar los trámites para solicitar a la Generalitat la declaración de zona PEIN (Pla d’Espais d’Interés Natural) y desde entonces están trabajando conjuntamente con la Diputación en la elaboración de un proyecto de protección y usos para todo este singular espacio natural”:

“En cuanto se apruebe el PEIN todo el Pla de Reixac quedará protegido para siempre y se podrá empezar a mejorar y solucionar los problemas que le afectan. Lo más importante es que quedará a salvo de cualquier especulación inmobiliaria o proyectos faraónicos”.

El Martinet i la Farga Catalana

Avui us volem explicar el motiu del nom que té la nostra escola. Segur que molts de vosaltres ni tan sols us ho heu preguntat. I d’altres potser penseu que li ve del nom d’un ocell que es troba prop del riu. Esteu equivocats, ara us ho expliquem millor.

Els operaris estan traient el masser del forn per posar-lo a sobre de l’enclusa. Un cop allà el martinet anirà donant cops a la massa calenta i porosa. Això el netejarà d’escòries i el compactarà fins a fer-ne una barra allargada.

Tot i que el nom martinet pot designar l’edifici on es prepara el ferro, aquest nom ve de l’eina més característica que hi ha en una farga. El martinet es fa servir per donar forma al ferro i té dues parts: la part immòbil (enclusa) i la part mòbil (mall) que és la que dóna els cops al ferro ja escalfat i posat damunt de l’enclusa.

El mall és una peça de ferro que va unida a un mànec i que pot pesar fins a 500 quilos. El mànec pot fer entre 3 i 5 metres de llargada i està fet amb el tronc d’un arbre, normalment un roure. Junts formen una mena de martell molt gros i molt pesat que s’ha de moure amb energia hidràulica.

L’energia hidràulica és la que ens dóna la força de l’aigua (per això les fargues es construïen a prop de rius, igual que els molins). A la farga, la força de l’aigua fa moure la roda hidràulica, el moviment de la roda es transmet al mànec i al mall a manera de palanca.

Una farga és el lloc on es transforma el ferro que es treu de la mina en una barra de ferro de molta qualitat. Per aconseguir-ho es necessita un forn que arribi a una temperatura molt alta, per això, a més de cremar-hi carbó vegetal s’ha d’insuflar aire perquè avivi el foc. A la farga catalana, les manxes tradicionals que insuflen aire es van substituir per trompes d’aigua.

Les trompes són uns tubs que tenen unes obertures. L’aigua que cau per aquest tub aspira aire que entra per aquests forats i es barreja amb l’aigua. Després aquest aire es desvia cap a la tovera i arriba al forn de manera constant i regulable. Aquest sistema per augmentar la temperatura és millor que el que s’aconseguia amb les manxes i és el que caracteritza la farga catalana.

Els blocs de ferro que es treuen de la mina, anomenats mena, es posen en aquest forn fins que es converteixen en una massa porosa amb inclusions d’escòria, anomenada masser. Això pot tardar més de quatre hores durant les quals s’ha d’alimentar el forn amb carbó i mena. Després comença l’operació més espectacular de la farga: treure el masser del forn, que pot pesar uns 100 quilos, i posar-lo sobre l’enclusa, des d’on el mall ha de fer una triple feina: eliminar les escòries, compactar el masser i donar-li forma allargada.

Els ferrers i serrallers eren els professionals que donaven forma al ferro que ja havia forjat el martinet. Aquest ferro es transformava en eines pel camp, armes, claus (de clavar), reixes, panys i claus (de les portes), graelles, baranes, arades, aixades, cremallers, i molts estris més.

La indústria del ferro va impulsar l’economia sobretot entre els segles XVII i XIX. Va donar feina a molts altres oficis, a més de ferrers i serrallers, com per exemple traginers, fusters, llenyataires, carboners, mestres d’obra, etc. També van ser molt importants els clavetaires (feien claus de clavar).

El sistema de farga catalana era conegut arreu d’Europa. Les fargues van començar a funcionar el segle XI, van tenir gran importància durant tota l’edat mitja i fins al segle XIX que es van substituir per processos industrials més econòmics. Concretament, el fet més important és l’aparició dels alts forns que feien servir carbó de coc en lloc de carbó vegetal.

Un altre factor en contra va ser de tipus polític: el govern va donar facilitats per importar ferro manufacturat d’altres països.

També l’escassetat dels boscos per obtenir la llenya amb la qual es fabricava el carbó vegetal va influir de manera negativa en la continuïtat de les fargues.

El segle XX encara en quedaven algunes ja que la qualitat del ferro que produïen era molt bona. Alguna farga va ser reconvertida per treballar l’aram en lloc del ferro, però actualment ja no en queda cap en funcionament.

La nostra escola

En el lloc, més o menys, que ara ocupa l’escola es va construir una farga, era l’any 1785. Fins aleshores hi havia un molí fariner mig enrunat.

Aquesta farga funcionava gràcies a l’energia hidràulica que proporcionava un canal del riu Ripoll, la sèquia Monnar, que també servia per moure altres molins de Ripollet.

Segons els documents de l’època, construir-la va costar 450.000 pessetes (ara serien uns 2.700 euros), que en aquell moment és tot un capital!

La farga de Ripollet s’anomena El Martinet, i és una farga molt important, on s’hi fan grans peces de ferro, com per exemple: reixes, baranes, llantes per a carruatges, cilindres…

El seu màxim esplendor arriba entre els anys 1804 i 1806.

L’any 1834 deixa de funcionar degut sobretot a la falta d’aigua de la sèquia. Només a l’hivern en porta prou per moure la roda hidràulica.

Després de tancar, la farga es va reconvertir per altres usos. Per aquest ordre, va ser fàbrica de paper, fàbrica de cotó, granja agrícola i de bestiar, polvorí i dipòsit de material de guerra, i granja agrícola i d’aus.

L’any 1989 un incendi fa que s’acabi enderrocant l’edifici.

Des de l’any 2004 la història d’aquest lloc l’escriuen els nens i nenes, mares i pares, mestres, cuineres i monitors,… de l’escola El Martinet. Desitgem que n’hi hagi per molts anys!!!

I ara que ja en sabeu tant sobre el ferro i les fargues, per què creieu que el polígon que hi ha a prop de l’escola es diu La Ferreria?

Dia de la Dona 2017

El passat dia 8 va ser el Dia Internacional de les Dones i algunes dones de l’escola ho van recordar fent mitja hora de vaga i sortint al carrer a parlar amb altres dones. Aquesta fotografia n’és la prova!

 

 

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació

La configuració de cookies en aquest lloc web es posen a "permetre cookies" per donar-li la millor experiència de navegació possible. Si continua utilitzant aquest lloc web sense haver de canviar la configuració de galetes o fer clic a "D'acord" a continuació a continuació, vostè està consentint a aquesta.

Tancar