Por una infancia en libertad

Martin Large 

Els nens veuen la televisió i fan servir l’ordinador durant unes cinc hores al dia. Però aquestes activitats no concorden amb les seves necessitats reals. I quin és el resultat? Un alt grau de dificultat en l’aprenentatge, obesitat, trastorns de l’alimentació, ansietat, problemes de son, retard en l’adquisició del llenguatge, comportament agressiu … Aquest llibre, que mostra com fer front a la cultura de la pantalla i crear una vida familiar més tranquil·la i agradable, planteja els següents temes: investigacions sobre com la televisió “desintonitza” amb el cervell i afecta el desenvolupament del nen; les raons per les quals metges i educadors apostin per retardar tant com es pugui l’ús d’aquests mitjans; estratègies eficaces perquè els pares aprenguin a posar límits a l’addicció electrònica i a l’ànsia consumista dels nens.

 

El llibre valent

Moni Port

No tinguis por d’aquest llibre!
La por forma part de la nostra vida. De vegades, fins i tot pot ser bonic. I és bo saber com evitar que es faci massa poderosa.
Un viatge colorit i excitant a través d’un espai important de l’ànima.

Durant la història de la humanitat les pors han servit per crear estratègies que ens han permès sobreviure com a espècie. Negar o ignorar les pors no és una actitud intel·ligent quan estan justificades. Això no obstant, totes les pors no són raonades. Hi ha qui té por de la foscor, altres tenen por de volar. Hi ha persones a qui esparveren les aranyes o els ratolins. N’hi ha d’altres, que els fa por l’aigua o els fantasmes. La vivència de la por està associada a qüestions culturals, familiars o personals.

Tothom no té por de les mateixes coses ni tampoc tothom hi reacciona de la mateixa manera.
La por ens provoca rebuig, però també ens atreu i captiva. Hi ha moltes històries i llegendes que juguen amb la por com a atractiu. A la mainada els sembla divertit sentir contes de por o disfressar-se de personatges aterridors.

Els atractius collages, fotografies i il·lustracions de Moni Port serveixen perquè les nenes i els nens s’iniciïn en un fantàstic viatge a través d’una important regió de l’ànima.
Un llibre imprescindible per abordar amb els petits l’origen de les nostres pors de manera oberta i enriquidora, per a què serveixen, com podem conviure amb elles i, sobretot, què significa en realitat ser valents.

Educar en verde

Heike Freire
Els nens i les nenes d’avui passen la major part del temps en espais tancats, asseguts, mirant una pantalla i, pràcticament, ja no gaudeixen de moments de joc autònom a l’aire lliure. Estar a l’aire lliure, en interacció directa amb la vida, hauria de ser un dret fonamental de la infància.

 


Tania Val de Lumbre

Maria Parr

La Tània és pèl-roja i té els rínxols d’un lleó. El seu cognom és Val de ‘Lumbre com el lloc on viu, una vall remota i petita. Les dues coses que més li agrada fer són, per aquest ordre: lliscar en trineu per Cerro Chico, el pendent més costerut de la muntanya al crit de «velocitat i autoestima». I intentar fer un salt mortal amb els esquís encara que de vegades acabi al roser de la Sally. I fer enfadar al malvat Klaus Hagen, que odia els nens. I el que més li agrada en segon lloc, és estar-se amb el seu adorat Gunnvald, que tot i tenir setanta-quatre anys és el seu millor amic. La veritat és que al poble no hi ha gaires nens, però si n’hi haguessin més ell seguiria sent el seu amic preferit. Quan Gunnvald haurà d’anar a l’hospital, a la Tània li passaran moltes coses, algunes de divertides i d’altres no tant.

No te les voldràs perdre, oi?

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació

La configuració de cookies en aquest lloc web es posen a "permetre cookies" per donar-li la millor experiència de navegació possible. Si continua utilitzant aquest lloc web sense haver de canviar la configuració de galetes o fer clic a "D'acord" a continuació a continuació, vostè està consentint a aquesta.

Tancar